Sopar by the face

Hola companys. Us escric des del mes profund de la meva intoxicacio etilica.
Ahir vaig anar a un sopar de la botiga de Baker Street. Es que fa uns mesos vam guanyar un Star Team Award, que es la manera pija de dir que hem fet un munt de calers i la companyia ens convida a sopar.

La nit no va ser la bomba pero hi va haver unes cuantes coses curioses, a part de que em vaig inflar a carn, marisc i caipirinhas. Vam anar a un restaurant braziler molt guapo i els dos consells que us puc donar es que proveu els cors de pollastre a l'ast i que no us limiteu a veure nomes caipirinhas si despres teniu una hora i mitja de viatge per tornar a casa.

A part de menjar com un rei, el sopar em va servir per adonarme que les coses a can Baker estan mu mal i que he tingut sort de marxar a temps. Simplement posare com exemple a la Rossana, una bulgara que, en un moment que el minchia del manager va anar a fer un cigar, ella va aprofitar per adobar-li la beguda amb un raig de sal. Realment aquest paio es sap guanyar els treballadors.

L'altra nota de color la va posar en Martin, el Team Leader, que en va protagonizar una de mes surrealista.

Haviem sortit del restaurant i estavem discutint on anar a continuacio quan en Martin va decidir fer una trucada en una cabina telefonica d'aquestes tant tipicament angleses. Jo em vaig estranyar de que no fes servir el seu mobil i prou, pero tampoc m'hi vaig capficar massa perque evidenment me la sua si en Martin es gasta els calers en cabines.

Llavors, quan vam comencar a fer via cap a un pub, vaig anar a avisar a el paio i quina sorpresa quan em trobo a en Martin amb el telefon arrepenjat a l'espatlla i la ma ficada a dins dels pantalons wanking, wanking. Apoteosic. En aquell moment vaig agrair molt no tenir el cap clar. Evidentment no vam fer cap comentari al respecte, com si fer una pausa per masturbar-se en una cabina fos la cosa mes normal del mon i vam enfilar cap al pub.