Ma mare ara és mediàtica.
En Juan Mann és un australià que, com en Drew i molts d’altres d’allà baix, durant un temps es va dedicar a viatjar per overseas. Però a diferencia de la resta de compatriotes, quan en Mann va tornar a sa terra li va semblar que tothom estava molt trist i deprimit, de manera que va decidir posar-hi remei. Va agafar un cartell, hi va escriure “Free Hugs”, se’n va anar al Sydney CBS (o com a mínim això és el que he entès al vídeo però vaja, té pinta de centre comercial) i es va posar a donar abraçades a la gent. El curiós és que la policia l’hi va prohibir. Bé, exactament no li va prohibir, li va prohibir a no ser que contractés una assegurança de responsabilitat pública de 25 milions de dollars. Es veu que si algú prenia mal l’ajuntament podia ser demandat i tothom sap com n’és de fàcil dinyar-la per culpa d’una abraçada mal donada. Però bé, en Juan resulta que no tenia 25 milions, i si els tenia estic segur que no se’ls volia gastar en una assegurança per abraçades, de manera que es va posar a recollir firmes, 10.000 en concret. O sigui que finalment donar abraçades al carrer és legal i això és el que ell porta fent, un cop per setmana, des de fa dos anys i mig.
A ma mare li van enviar la direcció www.freehugscampaign.com en un mail col·lectiu d’una comunitat de cyberbonrotllo on participa. Va veure el vídeo (7,5 million views, by the way), li va molar el tema i va respondre als seus col·legues del bon rotllo que ella no tenia ni idea de gravar vídeos però que dominava molt bé les abraçades. Llavors la cosa es va començar a animar, amb gent que responia que tenia camera de vídeo i d’altres que deien que tenien braços i podien donar abraçades al mòdic preu de gratis. De manera que el passat diumenge se’n van anar tots plegats per Plaça Catalunya i Portal De l’Àngel regalant abraçades.
Curiositats de la vida, els agents de l’ordre i la seguretat també van aparèixer per posar fi a aquest acte delictiu, perquè es veu que per portar un cartell pel carrer es necessita una llicència de l’ajuntament, que és gratuïta però que s’ha de demanar. Suposo que és una altra de les herències cíviques d’en Joan Clos Van Dame. M’agradaria veure la cara del funcionari de torn si se li presenta una persona demanant permís per anunciar abraçades de franc. Evidentment a la que els polis van girar la cantonada els cartells van tornar a aparèixer, hi ha capullades per les que ni tant sols et preocupes de recollir firmes.
No és el primer cop que es regalen abraçades a Barna. Ho sé perquè vaig entrar al youtube a veure si havien penjat el vídeo i va resultar que no, però que n’hi havia uns quants d’altra gent. De fet hi havia vídeos de gent regalant abraçades per mig món.
Però, de bon rotllo però, ma mare és més guay. Amb la conya del boca a boca del cyberbonrotllo es van posar en contacte amb “Espanya directo” de TVE1, que és un d’aquests programes que no he vist mai perquè fa menys de dos anys que el fan, i van venir a fer un reportatge de la moguda.
Pos eso, que van sortir per la tele i tinc una mare mediàtica i, com va dir el poeta, "Els petits canvis són poderosos".
En Juan Mann és un australià que, com en Drew i molts d’altres d’allà baix, durant un temps es va dedicar a viatjar per overseas. Però a diferencia de la resta de compatriotes, quan en Mann va tornar a sa terra li va semblar que tothom estava molt trist i deprimit, de manera que va decidir posar-hi remei. Va agafar un cartell, hi va escriure “Free Hugs”, se’n va anar al Sydney CBS (o com a mínim això és el que he entès al vídeo però vaja, té pinta de centre comercial) i es va posar a donar abraçades a la gent. El curiós és que la policia l’hi va prohibir. Bé, exactament no li va prohibir, li va prohibir a no ser que contractés una assegurança de responsabilitat pública de 25 milions de dollars. Es veu que si algú prenia mal l’ajuntament podia ser demandat i tothom sap com n’és de fàcil dinyar-la per culpa d’una abraçada mal donada. Però bé, en Juan resulta que no tenia 25 milions, i si els tenia estic segur que no se’ls volia gastar en una assegurança per abraçades, de manera que es va posar a recollir firmes, 10.000 en concret. O sigui que finalment donar abraçades al carrer és legal i això és el que ell porta fent, un cop per setmana, des de fa dos anys i mig.
A ma mare li van enviar la direcció www.freehugscampaign.com en un mail col·lectiu d’una comunitat de cyberbonrotllo on participa. Va veure el vídeo (7,5 million views, by the way), li va molar el tema i va respondre als seus col·legues del bon rotllo que ella no tenia ni idea de gravar vídeos però que dominava molt bé les abraçades. Llavors la cosa es va començar a animar, amb gent que responia que tenia camera de vídeo i d’altres que deien que tenien braços i podien donar abraçades al mòdic preu de gratis. De manera que el passat diumenge se’n van anar tots plegats per Plaça Catalunya i Portal De l’Àngel regalant abraçades.
Curiositats de la vida, els agents de l’ordre i la seguretat també van aparèixer per posar fi a aquest acte delictiu, perquè es veu que per portar un cartell pel carrer es necessita una llicència de l’ajuntament, que és gratuïta però que s’ha de demanar. Suposo que és una altra de les herències cíviques d’en Joan Clos Van Dame. M’agradaria veure la cara del funcionari de torn si se li presenta una persona demanant permís per anunciar abraçades de franc. Evidentment a la que els polis van girar la cantonada els cartells van tornar a aparèixer, hi ha capullades per les que ni tant sols et preocupes de recollir firmes.
No és el primer cop que es regalen abraçades a Barna. Ho sé perquè vaig entrar al youtube a veure si havien penjat el vídeo i va resultar que no, però que n’hi havia uns quants d’altra gent. De fet hi havia vídeos de gent regalant abraçades per mig món.
Però, de bon rotllo però, ma mare és més guay. Amb la conya del boca a boca del cyberbonrotllo es van posar en contacte amb “Espanya directo” de TVE1, que és un d’aquests programes que no he vist mai perquè fa menys de dos anys que el fan, i van venir a fer un reportatge de la moguda.
Pos eso, que van sortir per la tele i tinc una mare mediàtica i, com va dir el poeta, "Els petits canvis són poderosos".
.
Actualització: vídeo de la penya Big Hug! aquí.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada