I aquest cap de setmana també he tingut experiències germàniques però més domèstiques. Que resulta que en Perella es pira de tornada a Bremen i hem aprofitat l’avinentesa per fer un sopar de germanor a Can Fuckland.
En Perella i jo vam anar a comprar les vitualles per al sopar però ens vam passar tota la estona discutint de temes culinaris i a veure... com collons discuteixes de menjar amb un alemany? Vull dir que per mi la cosa era molt simple: Jo sóc del Mediterrani i tu ets del poble glaçat aquell on no hi toca mai el sol i on només menjeu coses que surten de pots de plàstic, llavors quan jo digui alguna cosa sobre menjar tu dius amén. Que al teu costat jo sóc com el Rei del Tast.
En Perella i jo vam anar a comprar les vitualles per al sopar però ens vam passar tota la estona discutint de temes culinaris i a veure... com collons discuteixes de menjar amb un alemany? Vull dir que per mi la cosa era molt simple: Jo sóc del Mediterrani i tu ets del poble glaçat aquell on no hi toca mai el sol i on només menjeu coses que surten de pots de plàstic, llavors quan jo digui alguna cosa sobre menjar tu dius amén. Que al teu costat jo sóc com el Rei del Tast.
Però en Perella no entenia l’equació aquesta i em discutia i avia'm... posemnos en situació. La experiència culinària d’en Perella consisteix en que ell s’asseu a taula i estén al seu davant un parell de llesques de pa i un munt de pots amb potingues. Llavors estén un parell de potingues sobre el pa, hi posa una llesca de pernil i ja està, ja ha preparat un Perella Special. Llavors perquè collons no em diu amén i prou?
La questió és que anavem passejant pels passadissos del supermercat i semblavem un matrimoni en fase de separació. Que finalment ens vam posar d’acord en comprar pasta farcida de salmó, però llavors ell em deia que val, però que li posavem salsa de tomaquet, i jo “Po que dius home, molt millor una salsa amb nata” i ell va i em diu que què dic, que els italians no cuinen mai pasta amb nata, la qual cosa té collons perquè, com ja he explicat en alguna ocasió, en Perella ha viscut a Roma. I llavors jo ja no sabia si tallar-me les venes o deixar-me-les llargues.
Finalment vaig aconseguir raonar amb ell però llavors ell em deia “Vale, li posem una salsa de nata, però amb una mica de tomaquet” I jo “Po que dius cap quadrat, com vols posar-li tomaquet a la nata!?” I ell em deia “Va, només una miqueta, pel color”, “Po que color ni que color desgraciat! Vete a Bremen ya hombre!” i al final no li vam posar tomaquet.
I ja està, que aquests dos caps de setmana he descobert que els alemanys són uns fiesterus i he comfirmat que tenen el paladar al cul.
La questió és que anavem passejant pels passadissos del supermercat i semblavem un matrimoni en fase de separació. Que finalment ens vam posar d’acord en comprar pasta farcida de salmó, però llavors ell em deia que val, però que li posavem salsa de tomaquet, i jo “Po que dius home, molt millor una salsa amb nata” i ell va i em diu que què dic, que els italians no cuinen mai pasta amb nata, la qual cosa té collons perquè, com ja he explicat en alguna ocasió, en Perella ha viscut a Roma. I llavors jo ja no sabia si tallar-me les venes o deixar-me-les llargues.
Finalment vaig aconseguir raonar amb ell però llavors ell em deia “Vale, li posem una salsa de nata, però amb una mica de tomaquet” I jo “Po que dius cap quadrat, com vols posar-li tomaquet a la nata!?” I ell em deia “Va, només una miqueta, pel color”, “Po que color ni que color desgraciat! Vete a Bremen ya hombre!” i al final no li vam posar tomaquet.
I ja està, que aquests dos caps de setmana he descobert que els alemanys són uns fiesterus i he comfirmat que tenen el paladar al cul.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada