Robin Hoodies

Els hoodies, els youngsters, els chungus, els malotes, els colegues del barri. Per mi els Wuo o els Yow-yow (perquè tota la estona estan dient Wuo!? i Yow, yow!!), però potser Hoodies és el nom més ben trobat, o com a mínim el que fan servir més a la premsa anglesa. Acostumen a dur caputxa, que és la moda d’ara si vols semblar chungeichon a Londres, acostumen a anar en ramat, acostumen a ser molt joves, menors i tot, i juguen a fer de gangstas. El problema és que maten gent.
Dissabte vaig agafar l’N29 a les tres de la matinada i a la terçera parada va pujar una colla de sis o set Wuos i el meu sentit aracnic es va posar a xiular. No és que calgués cap sentit especial tampoc, van entrar fen merder i tan bon punt van posar el peu a dins tres d’ells van començar a fer veure que queien a sobre d’un pobre noi borratxo (els dèbils sempre cauen primer) per robar-li la cartera. Tot molt obvi. El pobre borratxet els hi va començar a dir que li tornessin la cartera i ells es van començar a rebotar i a dir-li que què collons deia.
A tot arreu hi han carterístes i lladres en general. Gent que es guanya la vida robant i que com a professionals busquen la màxima rendibilitat del negoci. Robar el màxim amb el mínim d’esforç i maldecaps. Però els hoodies no. Per ells robar és simplement una excusa per trobar merder, per poder pegar algú. I amb el temps arriben les navalles i, en comptes de pegar a la gent, els passen pel ganivet. Últimament la cosa té més ressó a la premsa per que les útlimes victimes són menors d’edat. Anem a nen per setmana des de en fa unes sis, l’últim es veu que va ser assassinat amb una fulla de més de 20 centímetres, probablement una espasa. A una altre el van tirotejar al mig d’una pista de gel a rebentar de gent. Puta ciutat.
De fet la culpa és meva per fullejar els diaris cutres que em trobo al metro quan torno de la feina, que total aquesta ciutat te 7 milions d’habitants i per tant uns quants assassinats no m’haurien de preocupar gaire, com a mínim estadísticament. Però si, perquè no ho veig només als diaris. A la entrada de la meva estació de metro de tant en tant apareix un cartell amb “Ha vist algun d’aquests sospitosos?”, i els sospitosos sempre son hoodies de merda que li han robat el mòbil a un chaval del barri que anava a l’institut i després li han chutat el cap.
La penya Wuo ja tenia clar que robar no robarien més, però tenien un autocar sencer per fer merder. Em va extranyar que ningu dels de davant avises al conductor, o que el conductor en sentir el merder no digués res per megafonia, o que no truqués a la poli amb els walkie-talkies que de seguida et diuen que faran servir si els insultes. Finalment però, un payo de 2x2 metres que parlava igual de chungu que els Wuos es va posar entremig per calmar els putus hoodies... que no es van calmar. Segons abans de la seguent parada van engegar un cop de puny a un altre borratxo, la gent es va posar pel mig i en arribar a la parada van baixar deixant anar un parell més d’hòsties i intentat arrossegar al pobre borratxet que volien pegar a fora. I allà estavem, dos Wuos intentant estirar el payo fora de l’autobus i jo i un altre tiu estirant-lo de l’abric cap endins i el borratxo sense fer res, que ja li costava prou estar dret.
Finalment el vam aconseguir fer entrar al bus de nou i ell seguia sense ser conscient que s’havia salvat de la pallissa de la seva vida. De fet murmurava alguna cosa axí com “deixeu-me, que si els enganxo els mato”.
I jo emprenyat i emparanoiat i pensant on collons deuen vendre els esprais aquells que fa servir la poli antidusturbis i en Dog The Bounty Hunter.