dimarts, d’abril 03, 2007

The thin red line


Sóc un malalt pèssim. Per sort no acostumo a agafar mals i quan ho faig em recupero ràpid, però suposo que aquesta és la raó per la qual no em cuido gaire les malalties.
La setmana pàssada vaig agafar un encostipat clàssics dels meus, que venen quan comença a fer calor i jo decideixo que ja és estiu i dormo amb el cul al aire i el cul se’m queda fred. El diumenge, ignorant el mal de coll vaig decidir anar a fer unes foticos des dels ponts del Tamesis. Però resulta que a sobre del riu sempre fa un vent important, de fet la foto em va sortir una mica moguda perquè el meu trípode es força senzill i el vent sacsejava la càmera i tot. Vaig decidir deixar-ho per un altre dia i tornar cap a casa, però ja era massa tard. Tinc les angines de festa major.
Però com que sóc un malalt pèssim no recordava si quan tens angines es suposa que t’has de medicar o simplement esperar a que es curin, de manera que he hagut de trucaral meu colega farmacèutic d’Ipswitch. M’ha dit que mentre no tingués febre, dues pedres, i si en tenia, llavors antibiotics.
Val, però sóc un malalt pèssim. No és que no tingui termómetre, de fet en tinc varis, però tots són de laboratori fotogràfic. De fet tenen certs avantatges, el principal és que són tant llargs que puc mirar la temperatura sense haber de treure l’aparell de l’aixella. Però també defectes. Als termòmetres per persones hi ha una línia vermella que marca on comença la “febre”. Però als de fotografia no i resulta que jo no tinc ni idea de a quin número acostuma a estar la línea aquesta, de manera que he hagut de tirar de la Wikipèdia.
37ºC és la línia i per tant no tinc febre i no calen antibiotics. No te acostarás sin saber una cosa más. Però de totes maneres si que te acostarás amb un mal de coll de collons.

2 comentaris:

Cel.lia ha dit...

jajajajaja
kawaisoni

odaijini!

petonets

Flanagan ha dit...

Domo arigato gosaimasta,
hitsuyo okasan ;)