Les escales infinites

Ahir a la nit vaig baixar a la cuina a fer un mos. Ja era tard i no hi havia ningú més. Al cap d’una estona vaig començar a sentir un soroll estrany, semblant al grinyolar de les escales quan algú està baixant, però al cap d’una estona vaig pensar que o bé les escales s’havien tornat molt més llargues o bé el soroll havia de ser una altra cosa. Vaig deixar el que estava fent per escoltar millor, em vaig anar apropant a poc a poc i vaig decidir que el soroll venia de dins d’un dels frigorífics. “Hi ha una cosa viva al frigorífic!”. El primer que vaig pensar és que potser era un ratolí, però inmediatament ho vaig descartar, perquè per fer aquell soroll hauria de ser la rata més gran del món. Però llavors què!? Llavors? Llavors se’m va encendre la llumeta i vaig mirar cap a dalt. Havia començat a ploure i les gotes d’aigua estaven picant contra la claraboya de la cuina.
Em vaig sentir molt ridicul, però tranquil. Sort que ningú em va veure, només faltaria que algun company de casa tingués un blog i expliqués les tonteries que faig.