dijous, de maig 24, 2007

Sóc un poeta social

El poli li va dir al punki,

vols que et punxi amb un punxó?

I el punki li va dir al poli,

punxa'm però a la panxa no.


Volia fer un sonet, però es que no em sortia.

5 comentaris:

quirze moniatu ha dit...

Joder tio, si que et deus avorrir a Fuckland, el que has de fer es tirar-te a les porques angleses, la vida són 2 dies.

Apa salutacions pel senyor Flanagan

Flanagan ha dit...

Salutacions Mr.Moniatu,
Dedica´t a tu (i citant a un dels profes de la Misericordia):

Oh! Rosa de mi jardín,
que hueles a calcetín.

Segueixo sense sortir-me'n amb els sonets.

Francesc Puigcarbó ha dit...

tio, aquest acudit aqui l'ha fet tothom, es mes vell que el cagar, que ja es dir.

Flanagan ha dit...

No fotis! Tantes hores comptant síl·laves per res. Com va dir el poeta: El meu goz en un pos.

CeLia ha dit...

tio
hauries de provar a fer un haiku

el compres a internet
i és molt mes baratu
dones al punt
i cau.