dimecres, d’agost 15, 2007

Quina caca

A Londres hi ha molts animals. Masses. Sobretot si tenim en compte la guineu que ara té el costum de cagar-se al meu jardi.
Si et passejes per un parc londinec és molt gracios veure com un petit esquirol t’agafa menjar de la mà (fins que algú t’explica que poden transmentre la ràbia), o llençar trossos de pa a coloms i corbs tan grans que entens com es que a en Hitchcock li agafava per fer pel·lícules paranoiques, o fins hi tot pots veure com una vella passa del pa i els coloms i li llença trossos de pollastre a una guineu (su juro que ho he vist). I és que les guineus són animals cuotidians aquí, especialment al vespre. Quan et vas passejant pel carrer les has d’anar apartant a patades. Per exemple, l’altre dia em va despertar una baralla de gats. Com que ja estava despert vaig pensar que com a mínim treuria el cap per la finestra per veure la batalla, que el gat del vei és molt trempat i sempre que me’l trobo pel carrer s’apropa perquè li façi moxaines i em va preocupar de que un altre gat li estés fument una pallissa a ca seva. Doncs no era un altre gat, eren dues guineus que se l’estaven intentant cruspir i per això el pobre animal estava xisclant i bufant com un desesperat. Suposo que és que era un gat massa confiat, no l’he tornat a veure més.
El que passa és que últimament m’estan afectant la vida casolana. A la valla de fusta que separa el nostre pati del dels veins fa cosa de tres mesos que hi va apareixer un sot. Jo de seguida vaig dir que tenia tota la pinta de ser un forat que alguna guilla utilitzava per passar al nostre pati, però ningú em va prendre massa seriosament. Increduls, el nostre barri està plagat.
Últimament l’Adolfo em donava més credit perquè des de la finestra de la seva habitació va començar a fer avistaments de la sutsuditcha guineu. Però ara ja em creu tothom, perquè l’animal ha començat a deixar evidències difícils d’ignorar. Podeu veure el testimoni gràfic en la sèrie de fotografies titualda “Pero qué zorra que eres”.
En Duncan, que sembla tenir uns coneixement enciclopèdics sobre el comportament animal, diu que el que passa és que hem estat remenant la terra per arreglar el jardi i que a les guineus, igual que els gossos, els hi agrada cagar en llocs amb la terra fresca. Quin costum més gilipolles.
A casa vaig començar per tenir problemes amb aranyes, després la cosa va evolucionar en jerrys i ara ja estem tractant amb guilles. Espero que la cosa pari d’anar augmentant de tamany perquè sinó el pròxim seran ovelles o vaques, i trobarte una vaca electrocutada dins la torradora ha de ser molt chungu.

2 comentaris:

ie madarame ha dit...

Home, ja estaria bé que Barcelona fos plena de guineus, esquirols, etc., i que no fossin humans. De fet, seria l'hòstia en llauna, tu.

Cel.lia ha dit...

Mira, mentre no et trobis les super-rates que em trobo jo creuant el pas de vianants....