In da House (Shi)

Una altra baixa a can Terrafolla i ni tan sols tenim el replacement per en Drew. La Jesusa ha marxat. No torna cap a Brazil, simplement hi va un mes de vacances i passa de pagar el lloguer.

La Jesusa tambe era forca fantasma, com en Jerry. No perque et vaciles sino perque no la veies mai. Nomes te la trobaves quan tornava de currar, s'asseia a l'ordinador del menjador per mirar els canvis en no se quina comunitat d'aquestes d'internet on tenia un porrot d'amics. Poca cosa mes a explicar. Tenia pigues.

La Leia es l'alta sambera que queda i tampoc hi ha gaire a explicar. Els seus hobbys son escoltar rock cristia (Eu amo al senyor, vos seu eu mio salvador, yeee, yeee, yeee...) i queixar-se de tot, pero per sort el seu manso, en Marak, es qui s'empassa la majoria de rabaqueries.

En Marak es un tio senzill tot i tenir pinta de corsari retirat. Fa metre noranta, s'afaita el cap i te una bonica decoracio corporal a base de tatuatjes i arracades als mugrons. Tot hi aixo s'abste d'arrancar el cap a la gent i violar ancianes, per la qual cosa li estic molt agrait.

La seva vida es pot resumir molt facilment: Dormir, menjar, jugar a la Play, treballar, fumar, follar i mirar la tele. Entre mig de tot aixo ha de trobar temps per escoltar a la Leia com es queixa. De totes maneres ell s'ho pren amb filosofia. Ara el paio ha de menjar-se marrons a canvi de cuina brazilera, pero suposo que aixo no es res quan estas acostumat a abordar vaixells i beure la sang dels teus enemics.

Tot i fer aquesta fila, en Marek es molt bon paio i quan et saluda acostuma a fer un somriure de bon Jan que eclipsa totalment la bandera pirata. I es que els polonesos son bona gent.

L'Aka tambe es polaca, tambe es bona gent i aixo es tot el que te a veure amb en Marak. Es un nervi que no para i... Vale, si, es com una Shin Chan polonesa, suposo que aquesta es la rao per la qual m'hi porto de conya. Es l'unica amb la qual som el que es podria anomenar "companys de pis", en el sentit que xerrem, li demano tomaquets quant en faig curt i de tant en tant dinem junts. Es molt bona paya, una mica gamberra i una autentica Miss Somriure (faci el que faci, ella somriu. Life is guay).

Qui queda per presentar? Els dos cracks de casa, l'Etonda i en Baba. Els dos tenen en comu el "sindrome del gos fill de puta". Quan van a pixar senten la necessitat de marcar territori i en comptes de pixar a dins de la tassa del water closed hi pixen al voltant.

L'etonda ho fa perque es un guarro de collons. Per sort no fa gaire vida a casa, es un yonqui dels instant noodles i per tant no enmerda la cuina. Be, excepte el cop que va decidir fer una sopa rara i va deixar la cuina, el menjador i part del nord de Londres amb trossos de curry. L'Aka li va clavar la bronca a l'endema i el payo, per solucionar-ho, es va posara a passar l'aspirador. Llei d'Etonda: Enmerdo la cuina = passo l'aspirador pel menjador. Tot es relatiu.

En Baba rega la tassa del vater per una altra rao. Be, perque es un guarro i per una altra rao de mes. Va begut. El colega te un problema i si algun dia va a Alcoholics Anonims segur que surten tots borratxos. Per aixo quan pixa no pot afinar la punteria. Ben mirat, amb la d'alcohol que deu deixar anar potser desinfecta mes que no embruta la tassa.

Com en Tommy, ell tambe es limita a dos temes de conversa, a qual mas interessante.

Topic 1: Visc a l'habitacio de sobre teu.

A la qual cosa jo responc: Aha. Evidentment a les dues setmanes la falta de novetat va esgotar aquest tema.

Topic 2: Ets de Barcelona? Jo soc de l'Arsenal, vau guanyar la copa d'europa, hi ha un chaval de Barcelona jugant a l'Arsenal...

A la qual cosa jo responc: Aha. Aviat va quedar clar que el futbol me la sua. Pobret. De totes maneres tenim bon rotllo, clar que amb la poca relacio que tenim tampoc es possible enfadarnos ni res. Brindo por eso.