dimecres, de gener 10, 2007

Y otro Perrito Piloto!

Una tarda molt avorrida al Putu Pret. Una tarda d’aquelles que et fan trobar a faltar els clients.
Llavors ha entrat en Greg a la botiga i senyalant un dels frigorífics ens ha dit: Veieu aquella llauna de Cocacola? I llavors ha arrugat la bossa de paper que duia a la mà i l’ha llençat amb tota la seva força. N’ha tombat dues i si hagués estat en una fira ara tindria un d’aquells gossos de peluix de metre i mig.
En Hani i jo ens hem mirat i seguidament hem arrugat dues bosses més.
El joc ha estat simple. Primer havies de dir a que li tiraves, i segons si apuntaves a un sandwitch que estava sol (+ difícil) o a una fila de tres o quatre junts (+ fàcil) la puntuació variava. Tampoc és que apuntéssim els punts ni res, però bé.
L’André és un Team Leader i en principi quan ens ha enganxat jugant ens hauria d’haver reganyat, però el seu esperit brasiler ha pogut més que el deure. Ens ha demanat que li passéssim una de les pilotes i tal com li ha vingut l’ha chutat cap als frigorífics. No ha tocat res, però ha inaugurat una nova modalitat de joc que ha durat fins que hem vist que una senyora plantada a la porta, sense atrevir-se a entrar, ens preguntava si encara estàvem oberts.
En principi, a no ser que algun dels managers és dediqui a mirar les cintes de vídeo del CCTV, no ha de passar res.
Més tard, un cop hem tancat la botiga de veritat, he posat una mica de musiqueta per animar l’estona que em passo netejant les màquines del cafè. He descobert que tenim un CD amb la banda sonora de “Transamerica” que algun client es va descuidar. No he vist la peli, però se que es tracta d’un transvestit que fa un viatge per els EEUU amb el fill que acaba de descobrir que té. En base a això he suposat que la banda sonora estaria composta a base de Gloria Gaynor, Cher i Village People, però no. La BSO es basa íntegrament en música country. De manera que per arrodonir el dia m’he passat una hora escoltant banjos i aguantant com en Tony, un dels managers, se’n enfotia dels meus gustos musicals i feia com que imitava a un cowboy cada cop que passava pel meu davant.

3 comentaris:

Celia ha dit...

tiu flanagan, mi fas la cumpatensia
tenemos que repartirnos los votos de algún modo civilizado, esto no puede ser...

al bar, on jo treballo, quan no hi ve ningú, em toca practicar amb els combinats, i un per tu, i un per mi, i un per tu, i dos per mi, ...

Celia ha dit...

flanaga
esto huele ya...
me aburro
escribe más, pliss

Flanagan ha dit...

Jajajaja! Sorry, sorry...
Si, m'estic penjant un poc... ara vaig, ara vaig.