Segons el calendari xinès, diumenge va començar l’any del porc. Per celebrar que m’he comprat un pepinu electrònico-digital i en honor a l’allau de comentaris (tres concretament, dos de la Fragonetapower i un del senyor/a anònim/a) demanant fotografies al blog, doncs aquí van unes quantes cutrepictures.
Aquí hi ha dos porcs.
Aquí també.
Aquests són els Lokomia Chan.
Si ets xinès, per celebrar l’any nou has de penjar un enciam (i un sobre amb calers) davant la porta del teu negoci.
Llavors després ve un drac d’aquests tant típics i comença a ballar a la porta fins que agafa l’enciam amb la boca. El drac es menja l’enciam (i el payo que hi ha a dins es queda els calers) i llavors això et porta porsperitat i bona sort.
Aquest és el cosí d’en Jackie Chan, que passa de fer pelis i prefereix vendre dracs de paper.
Això és Trafalgar a rebentar de gent. Si us hi fixeu no hi han xinesos. Els únics xinos que hi havien eren els que venien noodles i globus amb forma de porquet.
Això és un senyor estrany amb una noia que saluda a la japonesa.
Entrades
3 comentaris:
Yeah yeah yeah! Ostia, m'hai partit lo cul, neng.. Lovely yes indeed though. Per fi el tot poderós ha escoltat les meves pregàries.
Company Flanagan, un saluico des del petit país -i paradís fiscal, digo termal..:S- dels Pirineus. Feia com quatre anys que no em posava unes planxes sota els peus, agafava uns bastons i esquivava anglesos amb cara d'un rosa relliscós i llavis blanc mate .. Crec que els tenim tots aquí. Estan fent la fucking setmana blanca o què?? Ahir en un pub (Guinness en mà, per sort) vaig haver de tragar Arctic Monkeys, Bloc Party, Coldplay, Fatboy Slim y 2unlimited i el 'Please Don't Go' tot seguit, del tirón, en un lapse de 20 minuts: estan aquí i es fan notar.. God saves us. [Ah, i una cançó de per allà el pleistocè que no sé com es diu. Té una línia de baix repetitiva fins a l'obsessió, la seva secció rítmica discotequera setentera o vuitantera corresponent i la veu d'una pava en estat preorgàsmic dient algo com "Oooooh, I feel love I feel love I feel love I feeeel", i ja està, over and over. Algú sap de qui és?]
Eeeh, i weno, que això anava de xinos. No els tinc cap estima ni respecte, criden i són guarros com la bèstia que celebren aquest any, però anyway: Pròsper any nou (crec que lo de feliç tant se'ls i enfot..)! I god bless your camera!
Fua neng, doncs jo ploraria d'emoció en un local on tornessin a posar 2Unlimited, "Jump for joy"i tal. Van posar alguna cosa d'Aqua?
De la canço aquesta que preguntes no en tinc ni idea. Però si dius que és del pleistocè ja li preguntaré a la Karen.
dios, reconozco el saludo a la japonesa
Bien!!! Por fin fotos!!!
pero vas a tener que currartelas más, si no vas a currar toda tu puta vida en el duty free ese
Publica un comentari a l'entrada