En Christopher T. Kerr és un paio amb el qual em vaig pegar l'estiu passat. Dos anys a Londres sense que passi res i un cap de setmana que vaig a Ipswitch, un petit poble a hora i mitja al nord de la ciutat, acabo a hòsties.
En Kerr era un hooligan d'aquests que van sense samarreta pel carrer que va decidir que l'estava mirant i que per això em mereixia una hòstia. A part de ser un fill de puta anava forca drogat, no tenim molt clar amb què però en opinió d'en Tron, l'especialista en estupefaents de la colla, havia de ser alguna cosa mes que vi bo. Aquesta apreciació ve donada per la capacitat d'en Christopher d'entomar hòsties i per la facultat de rebentar portes de vidre amb els punys. No tenim clar si a mes tenia la vista afectada o simplement era racista a uns nivells molt originals, perquè no parava de dir-me "negre de merda". Concretament la frase era "No fugis, que jo estic sagnant però no me’n vaig perquè sóc britànic i tu ets un negre de merda, vine aquí negre!". Sincerament, crec que seria mes apropiat referir-se al meu to de pell com a "blanc rotllo hivern nuclear de merda", però bé, s'accepta el compliment.
Al final de la bronca, no patiu, ell es qui va acabar menjant sopes i dormint a comissaria. I llavors la sorprenent maquinaria justiciera de Sa Majestat es va posar a funcionar. En dos mesos el paio estava vist per sentencia. En Kerr va haver de pagar el judici (£45, es veu que van barats aquí), compensar amb £100 a mi i dos mes que van rebre, estar sota supervisió sis mesos, fer 120h de treball comunitari no remunerat i donem per suposat que també va haver de pagar la porta de vidre del Nero.
Doncs bé, durant tot aquest temps no he sabut en que gastar-me els £100. D'entrada vaig pensar que en Christopher em pagaria la travelcard d'un mes (£99,50) ja que el preu era escaient, però despres vaig pensar que era una cosa massa banal, que no em quedaria res pel record (i també que ara la travelcard ja costa £105,29 per celebrar l'any nou).
Finalment he arribat a la solució perfecte. M'he comprat un sac de boxa.
En Kerr era un hooligan d'aquests que van sense samarreta pel carrer que va decidir que l'estava mirant i que per això em mereixia una hòstia. A part de ser un fill de puta anava forca drogat, no tenim molt clar amb què però en opinió d'en Tron, l'especialista en estupefaents de la colla, havia de ser alguna cosa mes que vi bo. Aquesta apreciació ve donada per la capacitat d'en Christopher d'entomar hòsties i per la facultat de rebentar portes de vidre amb els punys. No tenim clar si a mes tenia la vista afectada o simplement era racista a uns nivells molt originals, perquè no parava de dir-me "negre de merda". Concretament la frase era "No fugis, que jo estic sagnant però no me’n vaig perquè sóc britànic i tu ets un negre de merda, vine aquí negre!". Sincerament, crec que seria mes apropiat referir-se al meu to de pell com a "blanc rotllo hivern nuclear de merda", però bé, s'accepta el compliment.
Al final de la bronca, no patiu, ell es qui va acabar menjant sopes i dormint a comissaria. I llavors la sorprenent maquinaria justiciera de Sa Majestat es va posar a funcionar. En dos mesos el paio estava vist per sentencia. En Kerr va haver de pagar el judici (£45, es veu que van barats aquí), compensar amb £100 a mi i dos mes que van rebre, estar sota supervisió sis mesos, fer 120h de treball comunitari no remunerat i donem per suposat que també va haver de pagar la porta de vidre del Nero.
Doncs bé, durant tot aquest temps no he sabut en que gastar-me els £100. D'entrada vaig pensar que en Christopher em pagaria la travelcard d'un mes (£99,50) ja que el preu era escaient, però despres vaig pensar que era una cosa massa banal, que no em quedaria res pel record (i també que ara la travelcard ja costa £105,29 per celebrar l'any nou).
Finalment he arribat a la solució perfecte. M'he comprat un sac de boxa.
Entrades
3 comentaris:
hosti
si en españa un tío viene y te parte la cara por la calle, lo más seguro es que te arresten a ti también...y si eres chica te acusen de haberle provocado con tu minifalda.
soc jo el qui t'està votant, vaig veure que estaves cabrejat i dic, cony a veure si es liarà a hosties amb tothom.
Déu t’ho pagui Francesc.
I no pateixis que no em pegaré amb ningú. De fet no es que tingui costum de fer-ho. Simplement és que m’agafa per llençar cops de puny quan algú em comença a insultar i a pegar. Però per sort és una cosa que no em passa gaire sovint.
De fet no em passava des de que tenia 15 anys i a la classe de Dibuix Lineal un company em va girar la cara amb un cartabó. Per ser precisos quan em va passar això ni tant sols sabia llençar els punys, raó per la qual em vaig limitar a mossegar-li el cap mentre ell em pegava, amb molt poca eficàcia però.
De fet, per ser del tot precisos també em va passar fa cosa d’uns cinc anys, quan sortint d’una discoteca de barna un altre neng em va venir per l’esquena i em va girar la cara d’un cop de puny. Però aquest cop no m’hi vaig tornar perquè hi veia triple i no sabia quin dels tres era el de veritat. Per sort ell no em va voler pegar més.
Sigui com sigui, s’agraeix el gest dels vots i la preocupació per la meva integritat física, i tranquil que avui dia a l’únic que pego és a en Cristofer (que és com he batejat el sac, en honor al seu mecenes).
Publica un comentari a l'entrada