Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
10 comentaris:
ole ole!
anem a tancar bars!
Tiu tiu tiu! Gigatron! Com has trobat aquesta perla?
Per cert, benvingut a casa. Si trobes que falta molta gent és que tots són a Frankfurt.
Que passa a Frankfurt?
Flanagan, el detectiu?
Bufff... al límit del freakisme per mi! :-)
Snif, snif.
juas juas juas juas
Flip, flip. Com un gorrió dedins d'un niu.
[Bé: com que no canvies de blog, t'hi pos als meus enllaaaaaaaaaaaaços]
Claud! tranqui q l'estiu q ve ja farem les BBQ's a Barna :)
Pèrill, res de detectius, m'ho deien de petit a la família, però encara estic intentant esbrinar pq, q jo creia q era per una cosa i resulta que no.
I a la resta saluteishons.
Segur que era per Flanagan el detectiu...
http://www.lamalla.com/canal/actualitat_cultural/literatura/article?id=76891
Segur que no, però gràcies.
Publica un comentari a l'entrada