Tambe poden cagar-se guapament. Nu se, es que em va fer gracia anar a veure el caball i trobar-me nomes amb aquell testimoni de la seva presencia. (El cartell diu que vigilis, que els caballs poden mossegar i donar cops). Ho deixariem en l'apartat de coses que em fan gracia a mi solet :)
Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
5 comentaris:
Perdoneu, senyor Flanagan, la meva ignorància. Quina cosa?
Tambe poden cagar-se guapament.
Nu se, es que em va fer gracia anar a veure el caball i trobar-me nomes amb aquell testimoni de la seva presencia.
(El cartell diu que vigilis, que els caballs poden mossegar i donar cops).
Ho deixariem en l'apartat de coses que em fan gracia a mi solet :)
Perdoni,
Però ha canviat el peu de foto! A fe meva que ara és molt més explícit.
No sé què en diria, na Proudemax. Em sembla que fa estudis de camp a ca sa padrina.
Si :) Em sembla que feia falta.
Diga-li a la Proudemax que faci sevir el lavabo.
Em sento al·ludida i... no entenc res!
Sóc un cavall?
No sé cagar on toca?
En tot cas: "ihhiiiiiiijrjiiirriiiijjjjj!!"
Publica un comentari a l'entrada