Mallorca, ecstasy & lotion (2 de 3)

Una setmana de passar-se tot el dia junts dona per coneixer molt a la gent, no que amb l'Amparo i en Tron fòssim precissament desconeguts, però una setmana de ser cul i merda dona per molt.
L'amparo... bé, no se com dir-ho o sigui que ho diré i ja està: L'Amparo fuma pals de chupachups.
Quan anava a l'institut recordo que per un temps es va posar de moda la cultivada i exquisita expresió “Pero tu eres tonto o es que fumas chicle?”. No li vaig acavar de trobar mai el sentit, de la mateixa manera que no li vaig trobar al comportament de la Amparo.
Resulta que estavem a casa d'en Tron, ja amb els pijames posats i xerrant una mica sobre que fariem el dia seguent. No se que li vam preguntar a l'Amparo, però ella abans de contestar va xuclar el pal de plàstic del chupachups que ja s'havia acabat, es va treure el pal de la boca amb dos dits com si es tractés d'un piti, va exhalar el fum, va espolsar la cendra i llavors va parlar. En Tron i jo ens vam quedar muts. En Tron, a més, visiblement nerviós i mirant per la habitació a veure si veia alguna cosa de la qual poder dir que era un peix per cambiar de tema; l'Amparo mirant-nos amb cara de sorpresa i una mica molesta de que l'estessim mirant fixament i assenyalant amb el dit; i jo amb ganes de cridar “Déu meu! Diga'ns com et podem ajudar! Déu Meu! Reacciona!! Això que tens entre els dits és un troç de plàstic i ni tant sols està encès! Deu meu!! Que tothom mantingui la CALMAAAA!! DÉU MEU!!!!” i deprés prendre'm un parell de valiums o fumar-me un chupachups per tranquilitzar-me.
L'Amparo, cansada de tenir dos badocs assenyalant-li la mà finalment va dir “Que? Que pasa?” I en Tron em va mirar com dient “Li dius tu o li dic jo?” i jo la vaig mirar en plan “Déu meu!! Que t'estàs fumant un chupacuuuuuuups!!!” i li vaig dir “Que t'estàs fumant un chupachuuuuuuups!!”
Ella va respondre “Ya lo se”, com si li hagués dit alguna cosa molt obvia com ara els donuts tenen un forat al mig i home, la veritat es que tenia raó, el que havia dit era molt obvi... però no normal.
El que passa és que l'Amparo havia aprofitat el canvi de Londres a Alcorcón per deixar de fumar, seguint els passos d'en Tron, que també va deixar el vici a Anglaterra. Segons ella, si aprofites que canvies de vida per deixar de fumar, es fa més fàcil, però tot hi així necessita el recurs del chupachups per treure's el mono. La veritat es que el dia seguent vam veure com també utilitzava un recurs complementari, que consistia en fumar cigars, però no se si això es pot considerar gaire efectiu per deixar de fumar.
Finalment però, vam poder anar a dormir amb la tranquilitat de que la nostra amiga no era una boja, només una yonki.
El dia seguent, mentre anavem en cotxe en Tron va decidir pendre-li el relleu a l'Amparo en el concurs “Els teus amics et començen a fer por” i va decidir compartir unes comfesions de joventut amb nosaltres, per amenitzar el trajecte.
En Tron va començar “Es que jo tenia un amic que era una mala influència...” però haguès estat més correcte dir “Es que jo tenia un amic que era un psicopata assassí tronat que li agradava banyar-se en sang humana...” però bé, és la història d'en Tron i ell és més humil amb els qualificatius.
Resulta que en Tron tenia un amic que era una mala influència i llavors quan estaven junts i s'aborrien (i això prova que no són les videoconsoles si no la manca de les quals el que propicia tendències psicòpates) doncs s'empescaven jocs entretinguts i que a poder ser involucressin algún tipus de mort violenta. L'amic d'en Tron tenia una gàbia per atrapar rates (d'aquestes trampes per rates normals i corrents que tots teniem de petits) i llavors quan n'atrapaven una la ruixaven amb benzina, l'encenien i llavors obrien la gàbia. Segons en Tron era com veure un cotxe teledirigit amb el turbo posat. Si era de nit molava més.
A aquestes alçades l'Amparo i jo ja començavem a tenir un somriure nerviós i llavors en Tron va dir “I us enrecordeu dels pollastres que us he ensenyat al meu terreny?...”. Si que m'en recordava. A Muro hi ha un lloc que es diu Can Tron i que és un troç de terreny força gran amb una caseta i jardinet que es l'alegria i l'orgull d'en Tron pare. És on fan la matança del porc i inumerables dinars i sopars i on tenen els gossos de caça. En Tron ens hi va portar i ens ho va ensenyar i jo li vaig preguntar com es que no tenien pollastres tenint tant d'espai. “Que vol dir que no tenim pollastres?” em va dir, i em va portar cap al corral i bé... segueixo pensant que no té pollastres. El que jo compro al Kiki Pollo del meu barri són pollastres rostits, el que en Tron té al seu corral són una espècie de dinosaures culturistes amb plomes que han abusat dels esteroides.
Doncs resulta que en Tron tenia una amic que era una mala influència i que tenia una escopeta de balins, però li faltava una mica d'inteligència deductiva a l'hora d'escollir les dianes. Un dia que s'aborrien i tampoc tenien Supernintendo l'amic va decidir anar a matar pollastres i clar, perquè anar més lluny si ja en tens a casa. En van pelar 10 de Can Tron i 10 de Can Psychokiller i van descobrir que una gallina es capaç de seguir corrents encara que li explotis el cap (i també que el quadre “Saturn devorant als seus fills” està basat en un senyor que tenia pollastres i fills tronats).
“Pero estas cosas ya no las haces verdad?” va ser el cometari de l'Amparo mentres amb una mà agafava discretament el pany de la porta, preparada per saltar del cotxe en marxa depenent de la resposta.
Jo estava massa ocupat fent càlculs per decidir quin dels meus dos col·legues era el més original.

Mallorca, ecstasy & lotion (1 de 3)

Mallorca, ecstasy & lotion (3 de 3)

Mallorca, ecstasy & lotion (Les històries d'en Tron)