divendres, d’octubre 19, 2007

Mallorca, ecstasy & lotion (1 de 3)



Les vacances sempre són guays, bàsicament perquè no treballes, però per a mi una setmana a Mallorca ha estat especialment significativa, perquè per primer cop en tres anys es pot apreciar una lleugera diferència de color entre la meva esquena i el meu cul.
Vaig arribar a palma i només sortir de l’avió em vaig trobar amb en Tron disfressat de walkie-talkie que em deia “Ei, què passa!”. Resulta que treballa a l’aeroport i ja m’havia dit que em vindria a dir hola quan aterrés, però no m’esperava que vingués fins a la mateixa porta de l’avió. Ens vam saludar i entre abraçada i abraçada ell agafava el walkie-talkie i anava dient coses com ara “Correcto, tres quatro siete listo y cerrado” i jo em preguntava quan li deuen pagar per dir-li tonteries a una caixa amb antena.
Després quan vaig arribar a la terminal em vaig trobar a la Barbarella, una altra mallorquina col·lega de Londres. I és que aquesta és la gràcia, que entre ella i en Tron em van estar passejant per tota la illa. Magradaria dir que, gràcies al seu íntim coneixement de Mallorca, em van portar a racons paradisiacs amagats i exclusius, però en vista de que la frase més repetida per en Tron va ser “Hòstia que maco, hi hauria d’haber vingut abans”, em sembla que aquesta no va ser la raó. De tota manera no calia, perque allà n’està ple de paisatjes de pel·lícula, i entre això i vells amics (la Amparo també va venir des d’Alcorcón) el viatge va ser memorable.
En Tron es va passar la setmana explotant la vessant pixapins de la Amparo i intentant convencer-la de les coses més estúpides. Tot va començar quan passejant per la platja va trobar un troç de plàstic d’aquells que aguanten un pack de sis cocacoles juntes i va dir “Mira Amparo, esto és un utensilio de pesca tradicional mallorquina”, a la qual cosa ella va respondre “Ay, que interessante!”. El que passa es que en Tron es va emocionar amb el seu èxit inicial i al cap d’una estona va assenyalar una bossa de plàstic que surava a l’aigua i li va dir “Ves, y esto es un pez bolsa, que es lo que se pesca con lo que te he enseñado antes”. La primera reacció de la Amparo va ser preguntar excitada on estava el peix aquest, fins que va veure la bossa i es va cagar en en Tron. A partir d’aquí cada cop que en Tron es trobava alguna cosa deia que era un tipus de peix, com per exemple el pez cuña (que era això, un troç de fusta amb forma de tascó), que segons el tron era l’estat larvari del peix bossa. La incredulitat de la Amparo va anar augmentant gradualment fins que va optar per assumir que tot el que deiem era mentida, i llavors per veure que ens inventavem ens va preguntar “A ver, i esto que es?”. Era un òs de calamar i li vam dir i ella ens va mirar i ens va dir que no era tonta, que els calamars no tenen ossos. Suposo que el fet que jo vaig afegir que era l’òrgan que els calamars feien servir per produir la llet de soja, del llatí sojantum que vol dir calamar, no va ajudar a que ens prengués seriosament. Però la qüestió és que si que era un òs de calamar. Li vam intentar explicar que els calamars no són rodones arrebossades que neden pel mar, però no hi va haber manera.
A part d'intentar instruir a l'Amparo, el viatje ens va servir per descobrir components essencials de la vida politico-socio-cultural de Mallorca. Per exemple, en Tron ens va fer una petita demostració de la saviesa popular autoctona sobre els possibles usos alternatius del sucre de les ensaimades aplicat a l'ambit dels estimulants de via nasal.

Vam descobrir que els municipals de Mallorca lluiten activament per el reconeixement dels drets de la comunitat homosexual vestint orgullosament els cotxes patrulla amb els colors de la rainbow.


Vam comprovar que a la bonica vila de Deià la propietat privada va més enllà de la mort i que millor deixar-ho ben clar, no sigui que a algú li passi pel cap fotre't la lapida mentres descanses.

I també que hi ha gent que després de morta decideix cambiar-se el nom i la data de naixement.
( I la Amparo, que diu que el català és fàcil, ens va preguntar que “
por què en la lápida dice que descansa en Pau si está enterrado en Deià?”).

I a Soller i a Palma es veu que encara tenen afició a l'ornitologia i tenen monuments a coses.





Mallorca, ecstasy & lotion (2 de 3)
Mallorca, ecstasy & lotion (3 de 3)
Mallorca, ecstasy & lotion (Les històries d'en Tron)

6 comentaris:

miq ha dit...

As usual, molt bo!
Quin fart de riure. Jo t'ho discutiria això de l'os del calamar —que és un invertebrat— i per tant no n'ha de tenir d'os. Però "la barqueta", com en deia jo de petit, si que és una closca interna atrofiada calcària a manera d’esquelet. No sé si t'ho creuràs, després d'haver vist peixos bossa al mediterrani.

Flanagan ha dit...

Ei, que n'hi ha un culló d'aquests peixos... i d'estris de pesca també.

defak ha dit...

Jo, original com el Miq... molt bo i encara ric (òndia, fa rodolí i tot!)

Cruella ha dit...

Gran Flanagan, m'has fet morir de riure.

Sabies que som mallorquina, no?

kpitana ha dit...

qui cony son aquest paios q cantan Maioooork..barco de rejilla..d-on has tret aquest video..quin susto

Flanagan ha dit...

Barco de rejilla? o_0 Mira, un altre més guay: http://www.youtube.com/watch?v=qDSGmx8c2AM

Cru, si que ho sabia, la segona part va dedicada a tu. Buenu, a tu i a en Tomeu Penya.

Defak, no tornis, no la caguis, no marxis! No hi ha res de nou sota el sol.

Flanagan, ànim amb els peixos (gràcies) (de res).

Miq, per molts anys i panys.